Rols
Un cos masculí no et fa home. Un penis, tampoc. Home és algú que sap ésser persona abans de res. Hi ha dones en cossos normatius. N-hi ha també en cossos escollits. Ser dona és haver caigut al fang del no res. I, encara i així, hi ha qui no vol o no sap viure a l’altre costat, perquè el cost que li tocaria pagar és massa alt. Tant que aquesta persona que pensa ha nascut en un cos que vol il·luminar no vol altre destí ni camí a trepitjar. Ella era una dona. Així ho van confirmar al néixer. Ara es reafirma com a dona, però no arranglerada al tópic. Ella estima els cossos amb pit de dones amb qui apunta el seu desig. Quan aquella persona que es creua amb ella confon la seva identitat sexual pateix el silenci de la invisibilitat. No es treuria els pits, que amb la maduresa han ocupat més espai. No faria servir un instrument fora del seu cos. No li nega a altres, però des que va gaudir del cos a cos, té imaginacions suficients per satisfer la seva sexualitat. Faldilles en el passat. A...